El passat més d'abril he anat a Marroc a formar-me en les tècniques d'aplicació d'un tipus d'estucat, típic de la zona de Marrakech: "el TADELAKT".
(cúpula dels almoràvits segle IX)
El TADELAKT és una tècnica mil·lenària, que actualment es molt utilitzada al Marroc per a decorar tant façanes, com interiors. L'existència i conservació d'aquest edifici, demostra que fa molts anys que, al Marroc, es cultiven les tècniques d'aplicació d'aquest estuc a la calç. És l'edifici més antic de Marrakech i està recobert amb TADELAKT.
Aquest tipus d'estucat té una sèrie de qualitats que l'han fet apte per a tot un seguit d'aplicacións diferents a les que he esmentat abans (façanes i parets interiors). La primera és la duresa: afegint pols de marbre a la pasta de base, obtenim un Tadelakt tant dur, que ens permet fer paviments transitables. Aquest terra de TADELAKT té més de 600 anys i segueix essent transitable a la "Madrassa Ben Youssef " de Marrakech. A demés presenta el quartejat típic de la calç que el fa ser altament decoratiu
Aquest altre, no cal dir que és molt més nou. Però ben segur que ja deu tenir algunes dècades i és igualment espectacular el seu nivell decoratiu. En el pati interior d'un riad dins la Medina de Marrakech.
Una altre de les qualitats que presenta aquest recobriment és la longevitat com demostra la seva presència en diversos monuments i palaus a tot el Marroc. però sens dubte una de les més importants mostres és, la seva presència en aquesta edificació de segle IX o als terres de la "Madrassa Ben Youssef" que tenen més de 600 anys.
Sens dubte una de les més preuades qualitats del TADELAKT és l'estètica dels seus acabats. El fet que la calç sigui un material tan malejable, la calidesa dels colors obtinguts mitjançant els tints minerals però sobretot els efectes de color que presenten les superfícies recobertes en TADELAKT, li estan permetent a aquest estucat obrir-se camí, a Europa i Estats Units, com a
tècnica d'alta decoració molt apreciada. Fregant la superfície de l'estucat amb aquesta eina que es veu a la fotografia, l'artesà produeix els efectes de color que caracteritzen aquesta tècnica mil·lenària. Es tracta d'un còdol partit per la meitat i pulid fins aconseguir una superfície perfecta ment plana i afinada .
La qualitat més curiosa que presenta el TADELAKT és l'estanquitat. Per aquest motiu s'ha utilitzat des de l'antiguitat per a recobrir l'interior de dipòsits, cisternes, piscines i diversos contenidors d'aigua.
També gràcies a aquesta qualitat, en l'actualitat, ens permet crear els acabats més originals en els nostres banys. Per exemple podem fer una pica de labavo o el terra i les parets d'una dutxa en tadelakt, o fins i tot un moble de lavabo fet d'obra i recobert amb aquest material.
Aquesta qualitat és deguda al tractament que se l'hi fa amb sabó negre. un cop aplicada, treballada i seca la capa d'estuc, s'impregna amb una solució sabonosa que té vuit parts d'aigua i dues d'aquest sabó que s'obté a partir de l'oli d'oliva.
A la fotografia, el Maâlem (Mestre artesà del tadelakt) prepara la solució sabonosa.
¡Per últim, però no per això menys important tenim la qualitat de ser un recobriment totalment ecològic ja que, tots els materials que el componen son acceptats i valorats dins el grup dels materials de la bioconstrucció ( calç. triturat de marbre, aigua i tints minerals).
Crec que el camí que hem de seguir, les persones que ens dediquem actualment a algun ofici, es el de recuperar els procediments artesanals i emprar materials i procediments ecològics, sempre que ens sigui possible. Per això em vaig decidir a aprendre aquesta antiga tècnica d'estucat.
(foto Alessandro Celi)
El curs va ser una experiència genial. Vaig aprendre moltíssim i, tot i que encara haig d'acabar de perfeccionar la tècnica, en molt poc temps, estaré a punt per poder realitzar tadelakt sobre qualsevol superfície, amb acabats d'alta qualitat.
El fet de tenir l'ofici d'estucador m'ha permès d'aprendre ,ràpidament, les diferents tècniques d'aplicació, d'aquest tipus d'estucat. A més el maâlem que em va instruir l'Hamgid, era un autèntic expert amb molts anys d'ofici i això sempre facilita l'aprenentatge.
El curs va tenir lloc en un riad dins la Medina (part antiga d'una ciutat), de Marrakech, prop de la plaça Jema a El Fna.
Un riad és una construcció típica de l'antiga arquitectura Àrab. Solen ser edificacions de dues o tres plantes d'alçada, al voltant d'un pati interior.
En aquest pati interior al centre dels riads, i solen haver plantes i una bassa o font amb aigua.
Actualment, els riads es solen utilitzar com a establiment públic on es dona allotjament (semblant a un hotel però de dimensions més reduïdes).
D'aquesta manera les habitacions dels hostes donen al pati interior.
La veritat és que son uns edificis fascinants tant per l'arquitectura que presenten com per la decoració que els donen els seus amfitrions.
Jo em vaig allotjar al Riad Zinoun, regentat pel sr. Said Zinoun; un excelent amfitrió.
(foto Alessandro Celi)
Al curs també hi havia un altre noi, que va venir d'Itàlia a aprendre Tadelakt l'Alessandro.
Va ser genial compartir les classes amb ell, cada matí. I a les tardes poder anar a passejar per Marrakech amb ell i els seus dos companys de viatge en Marcel i la Tea. A més haig d'agrair-li que m'hagi facilitat algunes fotografies seves, per poder realitzar aquesta entrada. ja que ell és molt més bon fotògraf que jo!
Una restauració en pintura de parets consisteix en: primerament, realitzar un treball de restauració de la planimetria de les parets; cal arreglar, zona per zona (esquerdes, gotes, forats, bonys, etc... de les parets i els sostres . Per això utilitzarem, bàsica ment tres tècniques: el rascat, que consisteix en fer saltar amb la rasqueta tots aquells defectes que sobresurtin del pla de la paret. El massillat que consisteix en reomplir tots els forats o desnivells que presenti la paret. I per últim el polit, que consisteix en amorosir i dissimular tots els massillats, utilitzant el taco i el paper de vidre (veure eines) .
En algunes feines pot ser necessari passar el paper de vidre per tota la superfície de parets i sostres, en el cas que el gravat que hi hagi de la última pintada no sigui satisfactori. Després caldrà espolsar bé les superfícies a pintar. Si les parets presenten taques provocades per la humitat o pintures polsinoses i que es disgreguen, haurem d'aplicar un fixador i deixar assecar. Finalment cal aplicar la pintura, evitant crear nous defectes. La textura de la pintura i la quantitat de càrrega que apliquem amb el corró ens permet crear un gravat més o menys pronunciat que dissimularà més els defectes de la paret, si es necessari.
Tant en pintura de parets com en el tractament de bastiments, ja siguin de fusta o de ferro, crec que una de les eines més importants i un dels secrets més valuosos que hi ha per aconseguir uns bons acabats, son el taco i el paper de vidre. Una bona preparació del suport ens garanteix un acabat de gran bellesa i durabilitat.
Jo acostumo a fer servir esponges d'ebanisteria com la que veieu aquí, i els hi embolico el paper de vidre que llenço quan es gasta. Així puc aprofitar la mateixa esponja moltes vegades i al mateix temps puc canviar el gra del paper de vidre (mes fi o més gruixut) sense canviar d'esponja.
La major part de les restauracions de portes antigues que faig, consisteixen en treure les capes d'esmalt que presenta la porta. Un cop la fusta és ben neta, la tinto i la protegeixo amb una serie de liquids, de la família dels luxurs.
En aquest cas, quan vaig haver tret tot l'esmalt, em vaig trobar que la fusta estava tota cremada, ja que un pintor l'havia decapada amb un soplet, temps enrera i l'havia cremada tota.
El que vaig fer va ser polir la fusta amb compte fins aconseguir que les cremades es convertíssin en uns sombrejats difuminats. Després, al tintar-la, vaig aconseguir crear un embellit aprofitant aquests suposats defectes.
El març del 2009, vaig participar en una intervenció que es va practicar al terre de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat "Provença", Barcelona. Es tractava de plasmar aquesta fórmula al terra de l'estació. És una obra de l'artista Jordi Benito.
La intervenció la va dur a terme Granits Barbany, que em van encarregar de colorejar els símbols que prèviament s'havien gravat al terra de pedra, mitjançant una sorrejadora.
La sorrejadora creava una cavitat a la pedra, que jo colorejaba i deixaba a punt perquè es tornés a reomplir el forat amb una resina transparent.
